PROJECCIÓ D'UNA CIRCUMFERÈNCIA SOBRE PLANS OBLICS AL SENTIT DE LA PROJECCIÓ
Com a primers passos pràctics, he decidit fer uns anamorfismes de prova i veure com funciona la tècnica i quines dificultats es presenten. Per començar haurien de ser dissenys més aviat senzills i a partir d’allà aniré avançant progressivament.
He agafat com a base les obres de l’artista suís Felice Varini, perquè consisteixen principalment de formes geomètriques simples i clares, amb colors llisos. Aquestes es veuen completes des d’un punt estratègic però des de qualsevol altre només es veuen fragments distorsionats. Les obres estan pintades majoritàriament sobre espais urbans com carrers, parets, passadissos, fins i tot edificis i pobles sencers.
PLANIFICACIÓ
Per fer la meva pràctica he de solucionar diferents aspectes:
- En quant a la localització, he escollit un passadís de casa. Les parets són blanques, per tant aconseguiré un bon contrast amb un disseny de colors intensos o foscos. Al sostre del lloc que he triat hi passa una biga, que afegirà superfícies variades per trencar el disseny vist des de qualsevol perspectiva que no sigui el punt adequat.
- La tècnica per aplicar el dibuix: l’espai del que disposo presenta el problema que l’anamorfisme no podrà ser permanent, l’hauré de poder treure després de documentar-lo. Per tant, la tècnica més natural que seria la pintura queda descartat. La següent opció que se m’acut és formar el dibuix amb cintes adhesives de colors forts, per exemple cinta aïllant o d’embalar. Però les cintes que trobo tenen un adhesiu massa potent, i quan es treuen s’emporten part de la pintura de la paret. Per no provocar danys, necessito cintes més febles. Després de buscar el material adequat, m’he quedat amb una mena de cinta de pintor però de menys amplada i de colors vermell i negre.
|
|
REALITZACIÓ
Un cop planejat el mètode i organitzat tot el material, passem a la pràctica.
He començat amb la figura més senzilla: la circumferència.
El projector l’he col·locat sobre una escala de mà, enfocant al punt escollit: on es troben la paret, el sostre i la biga. Després de centrar bé el disseny, he fixat l’aparell sobre l’escala amb cinta d’embalar. A partir d’ara ha de quedar immòbil.
A continuació, amb l’ajuda d’una altra escala, he començat a resseguir el contorn de la projecció amb la cinta vermella. Al ser fina, permet formar línies corbes sense haver de doblegar-la ni arrugar-la.
Veig que la silueta de llum no està perfectament definida, s’hauria de poder enfocar el projector amb més precisió; però això no suposa una gran dificultat i he pogut completar el contorn sense problemes.
El més delicat són els punts on s’interromp la imatge real a causa de la biga: l’extrem de cinta que queda en la biga ha de coincidir exactament amb l’extrem que queda a la paret del darrere.
Tal i com havia previst, es pot apreciar que les parts del contorn que queden al sostre i a la paret, gairebé en paral·lel amb la direcció de la projecció i més a prop del focus, es veuen més primes que el contorn que queda, per exemple, sobre la biga.
Aquest problema es podria solucionar projectant una circumferència d’un gruix determinat en comptes d’un cercle sencer. D’aquesta manera es podria trobar quin gruix ha de tenir el disseny en cada punt de la paret per compensar la perspectiva, i no el mateix a tot arreu.
Una altra solució seria omplir tot el cercle de cinta i no només el contorn, però la diferència de gruix visible és poca i ja que la circumferència és de mida considerable caldria una gran quantitat de cinta.
Com que la prova ha complert les
expectatives, he decidit deixar la silueta tal com està. El resultat és
satisfactori: una imatge “virtual” d’una circumferència.
Per acabar, he marcat el punt on està la lent del projector amb l’ajut d’un fil i un petit pes, un botó. D’aquesta manera he pogut retirar el projector i mantenir una referència per trobar fàcilment la perspectiva des de la qual es veu la circumferència sense deformar.
He documentat aquesta vista i també la forma real distorsionada amb fotografies i vídeo.
Per acabar, he marcat el punt on està la lent del projector amb l’ajut d’un fil i un petit pes, un botó. D’aquesta manera he pogut retirar el projector i mantenir una referència per trobar fàcilment la perspectiva des de la qual es veu la circumferència sense deformar.
He documentat aquesta vista i també la forma real distorsionada amb fotografies i vídeo.