PROJECCIÓ DE TEXT SOBRE PLANS OBLICS AL SENTIT DE LA PROJECCIÓ
La segona prova, amb les lletres ETC, la he realitzat al mateix passadís, en l’extrem oposat de la biga.
Altra vegada he situat el projector sobre l’escala de mà en un punt de d’on les lletres queden projectades de forma adequada.
Aquest cop he utilitzat cinta negra, perquè les lletres siguin ben clares. He començat resseguint el contorn:
Curiosament, m’ha resultat més
difícil repassar les lletres, amb els seus vèrtexs, línies rectes i cantonades, que el
cercle. Crec que això es deu en gran part al fet que les lletres transferibles
no són del tot precises i tenen contorns massa irregulars o arrodonits per una
ampliació d’aquesta mida. Una altra pràctica amb lletres més endavant l’hauria de
provar imprimint-les sobre el plàstic.
A més, en alguns llocs on la superfície és massa paral·lela a la direcció de la projecció (i sobretot quan més es va allunyant del projector), la silueta de la lletra es difumina i en comptes de veure’s un límit clar entre la paret il·luminada i l’ombra hi ha un degradat. Això dificulta la feina, i s’ha de calcular on col·locar la línia exactament amb l’ajuda d’una altra persona, des de lluny.
Una altra dificultat menor pot sorgir quan es treballa amb la cinta i les mans entre el projector i el punt d’aplicació, de manera que l’ombra pròpia tapa la lletra projectada. Aquesta situació es pot evitar en la majoria de casos, però en llocs com les cantonades de la paret és necessari fer marques a llapis.
Un cop aconseguit tot el contorn, he omplert les lletres amb una cinta més ampla.
A més, en alguns llocs on la superfície és massa paral·lela a la direcció de la projecció (i sobretot quan més es va allunyant del projector), la silueta de la lletra es difumina i en comptes de veure’s un límit clar entre la paret il·luminada i l’ombra hi ha un degradat. Això dificulta la feina, i s’ha de calcular on col·locar la línia exactament amb l’ajuda d’una altra persona, des de lluny.
Una altra dificultat menor pot sorgir quan es treballa amb la cinta i les mans entre el projector i el punt d’aplicació, de manera que l’ombra pròpia tapa la lletra projectada. Aquesta situació es pot evitar en la majoria de casos, però en llocs com les cantonades de la paret és necessari fer marques a llapis.
Un cop aconseguit tot el contorn, he omplert les lletres amb una cinta més ampla.
Vistes des del projector, presentaven algunes imprecisions: hi havia línies que no eren del tot rectes, extrems que no coincidien vistos en perspectiva, la “C” tenia corbes massa angulars i puntes poc afilades... Tots aquests aspectes els he anat perfeccionant afegint més cinta o treient-ne amb un regle i un «cutter». |
Finalment, m’he donat per
satisfeta amb la forma de la paraula. El problema que es presenta ara és que,
degut a la il·luminació del passadís, les lletres no es veuen uniformes: la
cara inferior de la biga queda il·luminada per una porta que queda al darrere,
i la superfície de la cinta reflecteix la llum mentre que la resta de la
paraula es veu negra.
He tapat les finestres de la porta per on entra massa llum, i les lletres ja queden una mica més uniformes. També he pensat d’il·luminar-les amb la llum del mateix projector, sense cap diapositiva, però amb la llum més feble del passadís l’efecte és millor.
He tapat les finestres de la porta per on entra massa llum, i les lletres ja queden una mica més uniformes. També he pensat d’il·luminar-les amb la llum del mateix projector, sense cap diapositiva, però amb la llum més feble del passadís l’efecte és millor.